“Defensar els nostres cossos passa per defensar les nostres terres”

Lorena Cabnal és Psicòloga social, defensora dels drets humans, bens naturals i feminista comunitària, indígena xinka. Va col·laborar en la fundació l’organització guatemalteca AMISMAXAJ – Asociación de Mujeres Xincas de la Montaña de Santa María de Xalapán- i membre de la Xarxa de Sanadores Ancestrals del Feminisme comunitari.

L’organització treballa per a donar visibilitat a l’etnocidi i el racisme contra el poble Xinka i per modificar el model patriarcal a les comunitats indígenes, que es basa en una unió del patriarccat colonial i de l’ ancestral originar). En els darrers anys, les seves activitats més importants s’han centrat en la defensa dels drets de les dones supervivents de violència i l’oposició als megaprojectes d’empreses d’explotació de recursos que atempten contra el medi ambient a la Muntanya de Xalapán, al Departament de Jalapa.

 

Brais G. RoucoBrais G. RoucoBrais G. Rouco

Txus Blanco

En un matí solejat de mitjans de desembre, Lorena ens explica que Guatemala és un país amb molta impunitat i corrupció que s’articulen amb altres factors històrics i estructurals. Aquest és un dels països on hi ha més casos de violència contra les dones, feminicidis, racisme així com, forta repressió per part de l’Estat a la dissidència política.

Quines formes de repressió recauen avui dia sobre les activistes a Guatemala?

En els darrers quatre anys, el Govern d’Oto Pérez Molina va incrementar les polítiques de repressió i criminalització de la protesta contra les defensores dels drets humans, i la població en general, a les comunitats indígenes a traves de l’ús d’estratègies militars com ara: la imposició de tocs de queda, estats d’excepció i control policial. Es tracta de generar confusió entre l’opinió pública i manipular-la per fer- la creure que les persones i moviments socials que defensem els drets humans i la natura estem vinculats al narcotràfic i practiquem la violència per així tenir una coartada que els permeti treure l’exèrcit al carrer, reprimir a la població i empresonar a les activistes que resistim de forma pacífica.

Sembla però, que des de la primavera de 2015 algunes coses poden canviar a Guatemala?

El país també viu moments polítics molt interessants. El passat més d’abril, la Comissió Internacional contra la Impunitat i el Ministeri Públic van destapar l’onada d’impunitat i corrupció que els darrers anys havien portat a terme funcionaris dels tres poders de l’Estat: executiu, legislatiu i judicial. Com a conseqüència, la ciutadania es va mobilitzar per a mostrar la seva indignació. El moviment estudiantil de la Universitat de San Carlos de Guatemala i la joventut van promoure accions de denuncia pública i van fer crides a la ciutadania a manifestar-se al carrer per a protestar contra aquesta impunitat i contra la corrupció. La pressió popular va forçar la dimissió de la Vicepresidenta Roxana Baldetti i del President Otto Pérez Molina després que la Comisió Internacional contra la Impunitat a Guatemala  les acusés d’associació il·lícita, suborns i defraudació a les aduanes.

Quines altres coses reclamava la ciutadania de Guatemala en les seves protestes?

La reforma de la Llei de Partits polítics i un aplaçament de les eleccions del mes d’octubre passat per considerar que no havia condicions polítiques ni propostes de partits que no estiguessin vinculats amb casos de corrupció i d’impunitat.

 

 

Com us ha afectat el canvi de govern a Guatemala?

L’arribada al poder del President Jimmy Morales, un còmic molt conegut al país que es caracteritza pels seus comentaris racistes contra els pobles indígenes i garífuns – afro-descendents-, sexistes i misògins compta amb el suport econòmic, polític i estratègic de militars retirats vinculats a crims de genocidi en el marc de la guerra contra-insurgent. Això,  representa una nova reconfiguració militar que augura un panorama complex per a les defensores dels drets humans, Els moviments socials, indígenes, sindicalistes, de dones, feministes, etc. continuarem fent les nostres aportacions per a organitzar la resistència ciutadana i provocar un canvi social a Guatemala.

Què representa el feminisme comunitari, la defensa de propi cos i de la terra, que recull la proposta política dels pobles en resistència?

Les feministes indígenes a Guatemala venim d’una experiència de dones rurals sotmeses a diferents tipus de violències. La defensa del primer territori que és el propi cos és un dels primers valors del feminisme comunitari perquè sobre els cossos de les dones s’aboquen múltiples opressions i perquè aquesta defensa ha contribuït a la unió de les dones per a fer front al masclisme, el sexisme, el racisme i el nostre empobriment. Però a més, el nostre cos forma part de la natura, d’un territori que pateix l’agressió del patriarcat capitalista neoliberal a traves de la imposició abrupta de mega-projectes a les comunitats indígenes.

En quina mesura aquesta defensa del cos i de la terra us converteix en defensores dels drets humans?

En aquest moment defensar els nostres cossos passa per a defensar les nostres terres. I aquesta defensa és per a nosaltres un enunciat polític feminista.

Les dones indígenes quan defensem els nostres cossos i el nostre territori estem defensant els nostres drets humans i la natura. Per aquest motiu som estigmatitzades, criminalitzades i portades a judici. Moltes companyes tenen ordres de captura o estan a la presó. L’exèrcit imposa tocs de queda a les comunitats, les famílies han quedat dividides perquè una part treballa, per exemple, a una indústria minera i l’altra, forma part de la lluita de la resistència enfront de les empreses extractores.

En aquest context de violències el feminisme comunitari planteja que el cos de les dones és un territori que necessita ser recuperat, sanat i alliberat de les opressions històriques. El feminisme comunitari també reclama un espai habitable que permeti una vida lliure de violències per a les dones. On les dones també puguem gaudir de les coses bones de la vida i que ara ens són negades, com ara: la música, la dansa o poder passejar tranquil·les. També plantegem que cal fugir de la victimització de les dones, perquè és precisament aquesta victimització la que contribueix a perpetuar els sistemes d’opressió contra nosaltres.

Quines són les causes que generen la necessitat de defensar la terra i els drets humans?

La lluita dels pobles indignes és una lluita històrica que neix del desarrelament que patim com a conseqüència de la colonització espanyola, ja que la creació de la República i dels països va suposar el desterrament de moltes comunitats. Les nacionalitats indígenes van quedar separades i immerses dins una lògica de repúbliques i països. Aquesta nova concepció continua atemptant contra l’imaginari social de les comunitats que no contempla la divisió de la terra amb fronteres. Els mecanismes legals per a la tinença de la terra creats pels estats també van suposar una usurpació del territori que ancestralment era de les comunitats indígenes. Les municipalitats van convertir-se en les propietàries a través del que s’anomena titulació supletòria que afavoreix, amb la creació de nous mecanismes legals, a persones que han viscut més de deu anys en una terra que havia estat usurpada als seus habitants originaris. També moltes persones i comunitats van ser expulsades de les seves terres i obligades a exiliar-se, per exemple a Mèxic, durant la guerra contra- insurgent.

Després de la signatura dels acords de Pau el 29 de desembre del 1996, la gran majoria no va poder recuperar les seves terres perquè aquestes havien passat a mans de terratinents exmilitars del conflicte.

Aquests són alguns del motius del perquè la territorialitat no està en mans de les comunitats indígenes i el perquè aquestes mateixes comunitats no han pogut seguir el seu camí i prendre les seves decisions de manera autònoma i ancestral.

Avui dia, molts d’aquests terratinents són funcionaris públics, molts estan vinculats al narcotràfic o han fet compra extensiva de terra. En definitiva, podem dir, que el territori està en mans de grans empresaris, funcionaris públics i alcaldes i governadors que encara avui són els que atorguen llicències. Aquesta és la causa que justifica i fa molt complexa la resistència de la defensa del territori ancestral de les comunitats indígenes.

També esteu defensant la terra de les concessions que atorga el govern a empreses transnacionals que volen fer exploracions i explotació per espoliar els vostres recursos naturals.

Crec que cal denunciar el que estan fent les empreses d’altres països a Guatemala i posar de manifest que una part important de benestar dels anomenats països en desenvolupament o potencialment desenvolupats és gràcies a l’espoliació de recursos de les comunitats indígenes de països com ara Guatemala.

Com està afectant la presència d’aquestes empreses al poble Xinca?

El poble Xinca que habita la Muntanya de Xalapán és un poble que mai ha comptat amb el suport de l’Estat per a reivindicar-se i revitalitzar-se. Es considerava un poble pràcticament en extinció i mort. Tanmateix, porta molts anys lluitant per reivindicar la seva identitat cultural i ètnica, el seu idioma i en general la seva configuració de poble indígena.

L’any 2009 només al Departament de Jalapa, on se situa la Muntanya de Xalapán, casa meva, hi havia trenta concessions d’estudi, tràmit, exploració i explotació de la terra. Actualment, a Guatemala hi ha més de set centes. Aquestes concessions mineres suposen l’aniquilació d’un poble com el nostre que està fent resistència per sobreviure.

D’on són aquestes empreses? Les teniu identificades?

A Guatemala també estan amenaçades les poblacions a les comunitats de Sant Marcos, San Juan Sacatequépez, La Pulla, etc. poblacions que resisteixen contra empreses canadenques com la minera Marlin, GoldScorp, Maya Niquel, etc. Empreses, moltes d’elles, que si bé, tenen noms Guatemaltecs en realitat provenen de capitals i inversions estrangeres. Moltes d’elles han estat denunciades per dones a nivell internacional acusades de consentir agressions sexuals dels seus guàrdies de seguretat privada a dones indígenes.

Hi ha alguna empresa implicada de l’estat espanyol? Que podem fer per controlar les activitats d’aquestes empreses?

Hidro Santa Cruz S.A. és una empresa gallega acusada de violar els drets humans, fet que ha estat denunciat per comunitats i organitzacions. La persecució política d’aquesta empresa contra defensores de DDHH i les seves famílies, va començar a partir de la denuncia comunitària de Barillas en Huhuetenango que rebutjava la imposició dels projectes hidroelèctrics Cambalam I Cambalam II d’ Hidro Santa Cruz S.A. La denuncia de la comunitat es va portar a terme com a conseqüència de no haver estat consultades i pel conflicte social generat en al territori arrel de l’aparició d’aquesta empresa. Altres exemples d’empreses acusades de vulnerar els drets humans serian Telefònica o Unión Fenosa.

Davant d’aquests fets tan greus cal situar la responsabilitat política i fer auditoria social de les inversions que s’estan fent en altres països. Denunciar que aquestes empreses no compleixen els protocols de consulta a comunitària i respecte dels drets humans. Molts dels beneficis econòmics que s’acumulen són a partir de les pràctiques d’espoliació i explotació dels recursos naturals i la violació dels drets humans que porten a terme empreses de la Unió Europea en els marc dels tractats de lliure comerç. Aquests tractats han facilitat la competitivitat d’empreses europees a països com Guatemala perquè els protocols de seguretat es poden superar a través de negociacions bilaterals que el govern fa amb elles.

Els funcionaris públics encarregats d’atorgar les concessions se salten els protocols de seguretat signats per Guatemala a canvi del seu enriquiment personal. Guatemala ha signat el conveni 169 i té lleis internes per a la seva aplicació. Tanmateix, això és passa per alt i s’ofereixen les terres de la població indígena com un menú sense consultar a les pròpies comunitats, sense deixar cap benefici, sense qüestionar-se quina és la idea de desenvolupament i sense que les comunitats puguin escollir les seves formes de vida i de convivència.

 

Quines accions concretes feu contra les grans empreses multinacionals que estan afectant el vostre territori? Com us articuleu amb altres grups i moviments locals?
Actualment les dones ens organitzem de diverses formes i participem en el que anomenem la Aliança enfront de la Criminalització contra defensores dels DDHH a Guatemala (AFC). Un espai mixt i plural on convergim per donar seguiment a denúncies i situacions de riscos i amenaces a defensores.
Des de la AFC, participem en reunions de seguiment amb els Caps de Missió de la UE, en el marc del compliment de les Directrius Especials sobre Protecció a Defensores dels DDHH, com un marc de seguretat en el treball polític que es realitza al país.

 

D’aquesta situació que ens expliques surt una forta i organitzada resistència en gran mesura liderada per les dones de les comunitats i que compta amb el suport de la solidaritat internacional.

Fins a quin punt la força que ha adquirit la població en general, les dones en particular i la solidaritat internacional poden fer possible un canvi polític a Guatemala.

A Guatemala necessitem continuar articulant un moviment de resistència i lluita des de la pluralitat que permeti continuar denunciant les violacions als drets humans, les violències contra les dones i obrir camins que ens permetin recuperar la vida. Enfortir els sistemes de protecció de les persones, moviments i comunitats que defensem els nostres drets i que les nostres veus i les nostres denuncies se sentin a nivell internacional.

En aquesta lògica, la lluita incansable de les dones indígenes a les comunitats rurals ha estat molt important perquè, tot i viure en situacions de violències en plural: física, sexual, simbòlica, social i institucional no hem renunciat a la defensa el nostre dret a viure sense violències i hem format part dels processos d’aixecament de les comunitats rurals, les consultes comunitàries, les caminades, les assemblees nacionals i dels casos de denuncia a nivell internacional. La lluita de les dones ha estat una lluita per defensar la nostra dignitat i la justícia social a Guatemala.

En aquest camí ens hem trobat amb altres persones i organitzacions de molts països que lluiten per la justícia social i la pau al món i defensen els drets humans de les poblacions i particularment de les dones. La corresponsabilitat d’aquestes organitzacions i el seu suport polític i econòmic han enfortit camins i processos de transformació de moltes comunitats i molts territoris, han contribuït a trencar el cercles mediàtics de desinformació i que es conegui el que està passant a països com Guatemala. Aquest suport, el vostre suport, és un element més de sostenibilitat política, d’enfortiment del treball de les defensores dels drets humans i dels espais de recuperació física i emocional. Una necessitat per a continuar amb la nostra resistència i pensar en un futur millor per al nostre país.

 

Sabem que estàs protegida per Brigades Internacionals de Pau. Per què estàs amenaçada pel govern? Pots explicar una mica més en quin punt et trobes? Hi ha moltes activistes en la mateixa situació?
Des de l’any 2004 vaig començar a viure amenaces de mort per part de líders comunitaris vinculats a un partit polític. Després em van perseguir per la meva vinculació al seguiment de casos de violència sexual i tracta de nenes i dones a la muntanya de Xalapan.

Denunciar a agressors sexuals indígenes comporta riscos i amenaces. Després, la lluita contra mineria a la muntanya va propiciar que els terratinents i els seus guardaespatlles arremetessin amb més amenaces i persecucions.

La denúncia de casos paradigmàtics de femicidi va ser un altre factor de risc. Avui segueixo sent acompanyada de Brigades Internacionals de Pau. Només al 2015 he viscut dos registres a casa meva. El meu cas no és un fet aïllat. Moltes dones indígenes estem vivint en la mateixa situació. A més, els darrers anys, s’han incrementat els riscos d’atacs i amenaces contra dones defensores pel treball polític que realitzem.

Article publicat a la Directa