Presentem una querella contra eDreams per blanqueig de capitals procedents de crims de guerra als territoris palestins i sirians ocupats


Lucrar-se del turisme als assentaments il·legals d’Israel

Una coalició d’organitzacions liderada per SUDS, NOVACT i el Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab —amb el suport de SOMO i Al-Haq— hem presentat avui, 17 de febrer de 2026, una querella als Jutjats d’Instrucció de Madrid contra eDreams. Acusem la multinacional de viatges en línia de promoure i facilitar reserves turístiques als assentaments israelians il·legals situats al Territori Palestí Ocupat (TPO) i al Golan sirià ocupat, i de lucrar-se amb aquesta activitat. L’acció ha estat interposada amb la representació legal de Centre Guernica 37, que actua com a equip jurídic en el cas.

En el seu informe De l’economia d’ocupació a l’economia de genocidi, la relatora especial de les Nacions Unides sobre el territori palestí ocupat, Francesca Albanese, assenyala aquesta activitat comercial i afirma: “les principals plataformes de viatges en línia, que utilitzen milions de persones per reservar allotjaments, es beneficien de l’ocupació, tot venent un tipus de turisme que sosté les colònies, exclou la població palestina, promou el discurs dels colons i legitima l’annexió”.

La querella sosté que, en promoure, facilitar i monetitzar el turisme als assentaments, les plataformes de viatges en línia s’haurien beneficiat presumptament de crims de guerra, incorporant aquests beneficis als seus comptes com si procedissin d’una activitat econòmica lícita. La base jurídica de la querella és l’article 301 del Codi Penal espanyol, que tipifica com a delicte la integració en el sistema financer de beneficis derivats de delictes, inclosos els crims de guerra.

eDreams ODIGEO S.A., una de les empreses de viatges en línia més grans d’Europa, té la seva seu a Espanya i cotitza a la Borsa espanyola. Aquest grup opera marques de viatges molt conegudes com ara eDreams, Opodo, GoVoyages, Travellink i Liligo, que presten servei a milions d’usuaris i usuàries de tot el món amb reserves de vols i hotels i paquets de vacances.

Aquesta querella dona continuïtat a esforços ja iniciats perquè s’investigui el cas. El juliol de 2025, les organitzacions van sol·licitar a la Fiscalia de Madrid que obrís una investigació, però la Fiscalia ho va declinar, al entendre que no existia a Espanya ni a la Unió Europea una prohibició explícita de fer negocis en assentaments il·legals.

Què revela la nostra investigació

La querella es basa en proves recollides per SOMO i el Centre Guernica G37 entre setembre de 2024 i octubre de 2025:

  • Setembre de 2024 – juliol de 2025: SOMO i el Centre Guernica G37 van documentar més de 43 anuncis d’allotjaments a hotels.edreams.com, inclosos immobles a Cisjordània, Jerusalem i el Golan sirià ocupat. Diversos anuncis estaven completament disponibles per ser llogats. Vam dur a terme set reserves de prova des d’Espanya entre l’octubre de 2024 i el juliol de 2025, amb pagaments processats i correus electrònics de confirmació enviats per a cadascuna d’aquestes reserves. 
  • Setembre de 2025 – octubre de 2025: El 3 de setembre, eDreams va anunciar públicament que havia deixat d’operar als Territoris Palestins Ocupats i la seva pàgina hotels.edreams.com va quedar fora de servei. SOMO i G37, en una investigació de seguiment, van identificar una altra plataforma: accommodation.edreams.es, que té tota l’aparença de ser un espai d’eDreams ja que està presentat sota la marca eDreams i mostra el logotip de l’empresa. Tot i així, està operada per una empresa diferent,  Travelscape LLC (filial d’Expedia) utilitzant la marca eDreams. El setembre de 2025, 35 anuncis en assentaments romanien actius, i a l’octubre es van completar quatre reserves per a dates futures. La querella sosté que eDreams, tot i que no té la titularitat d’aquesta web, rebia comissions per les reserves utilitzades a través de la mateixa. 

Fer negoci als assentaments no és una zona grisa de la legalitat

Els assentaments israelians són il·legals segons el dret internacional. S’estableixen i es mantenen mitjançant actes que constitueixen crims de guerra, com el trasllat de la població civil de la potència ocupant al territori ocupat, així com l’apropiació i explotació il·legal de terres i recursos naturals. Els anuncis d’allotjaments turístics al Territori Palestí Ocupat no són fets aïllats, sinó un pilar de la dominació racial i d’opressió d’Israel sobre el poble palestí. S’inscriuen en un règim d’apartheid, que fragmenta el territori de forma sistemàtica i despulla el poble palestí.

La Cort Internacional de Justícia, en la seva Opinió Consultiva de juliol de 2024, va reafirmar la il·legalitat dels assentaments israelians i les polítiques d’annexió, i va instar els estats a: “prendre mesures per impedir les relacions comercials o d’inversió que contribueixin al manteniment d’aquesta situació il·legal creada per Israel”. 

El dret penal espanyol, a l’article 611.5 del Codi Penal espanyol, també considera crims de guerra els actes relacionats amb els assentaments, inclosa l’explotació de les terres ocupades. A més, l’article 614 del Codi Penal espanyol castiga tota persona que hagi contribuït a infringir el Dret Internacional Humanitari, inclòs l’article 49 del IV Conveni de Ginebra, que prohibeix la creació d’assentaments en territori ocupat per la potència ocupant.

Amb aquest rerefons jurídic, la querella sosté que els ingressos generats pel turisme als assentaments, incloses les comissions de les plataformes, les taxes de reserva i els ingressos per referits, s’han de tractar com un producte de crims de guerra. 

El model de la plataforma: beneficis sense responsabilitat

El cas se centra en el model de negoci del sector dels viatges en línia, segons el qual eDreams no opera com un proveïdor independent d’allotjament. Segons els seus comptes financers, des del setembre de 2022 el seu negoci hoteler ha depès de l’inventari d’altres plataformes com Booking.com i Expedia, incloent-hi propietats situades en assentaments il·legals. 

A la querella s’explica que, segons aquest model, les responsabilitats i els ingressos es fragmenten entre plataformes i jurisdiccions.

  • D’aparença, eDreams controla la marca i la interfície del client, 
  • Booking.com o Expedia (Travelscape) s’encarreguen de l’inventari d’allotjaments i processen les transaccions de fons, mentres eDreams obté presubliment els ingressos a través de comissions, comissions per recomanació, publicitat i serveis de posicionament. 

A principis de setembre de 2025, eDreams va anunciar públicament que havia retirat, i que continuaria bloquejant, els anuncis d’allotjaments als assentaments en Territori Palestí Ocupat. Aquest anunci, que va ser fruit de la pressió exercida per la societat civil, va coincidir amb el fet que la web http://hotels.edreams.com deixés d’estar operativa. L’equip d’investigació ha posat de manifest l’enfocament reactiu, més que proactiu, de l’empresa.

Malgrat aquestes accions per part de l’empresa, com s’ha explicat més amunt, l’equip d’investigació va comprovar posteriorment que la marca d’eDreams continuava sent utilitzada en una web que oferia allotjaments en assentaments il·legals. La web és operada per una empresa diferent, Travelscape, però eDreams rebria, suposadament, comissions. Aquest tipus d’acords comercials complexos permet a les empreses continuar generant beneficis al mateix temps que es distancien de responsabilitats. 

Avancem per exigir responsabilitat i rendició de comptes a les plataformes

La retirada dels anuncis no esborra els anys de beneficis, no repara danys ni garanteix que no es tornin a repetir. El cessament de l’activitat presumptament delictiva tampoc exclou la necessitat d’una investigació penal. Sense transparència, supervisió independent i rendició de comptes, la retirada corre el risc de funcionar com una mesura de relacions públiques. Això és el que es pretén aconseguir amb la querella presentada avui a Espanya: rendició de comptes, garanties que no es tornarà a repetir i aplanar el camí per a la reparació de la població palestina i siriana afectada.

Ara demanem als tribunals espanyols que investiguin si les plataformes de viatges en línia s’han beneficiat d’activitats que hagin implicat crims de guerra i actuïn per posar fi a l’activitat i garantir la rendició de comptes, conforme al dret internacional i el dret penal espanyol. 

Aquest cas contra el blanqueig de capitals forma part d’un esforç més ampli per impedir que les agències de viatges en línia puguin facin negoci als assentaments israelians. Aquest esforç inclou accions legals contra Booking.com als Països Baixos (una querella presentada conjuntament amb SOMO) Airbnb a Irlanda i Booking.com i Airbnb a França.

Espanya ha començat a abordar aquest tipus d’activitats a través de declaracions polítiques, com el reconeixement de l’Estat de Palestina, però també amb el desenvolupament de nous marcs jurídics que classifiquen la promoció de béns i serveis dels assentaments com a publicitat il·legal. Recentment, el Ministeri de Consum espanyol va requerir formalment a set plataformes turístiques amb activitats a Espanya que retiressin els anuncis d’allotjaments en assentaments, per ser il·legals sota el nou marc regulador. 

La qüestió crítica ara és si aquests senyals polítics i reguladors aniran seguits de l’obertura d’investigacions a les plataformes turístiques en el marc del dret penal i, en concret, de la lluita contra el blanqueig de capitals.

Respostes de les empreses

SOMO es va posar en contacte amb totes les empreses que s’esmenten en aquest article:

  • En un correu electrònic enviat a SOMO el 14 de gener, eDreams va declarar que es prenia “molt seriosament les acusacions [de SOMO]”. L’empresa també va afirmar que la seva “posició corporativa continua sent ferma: eDreams no té la intenció de generar negoci o ingressos d’allotjaments situats als territoris palestins ocupats o al Golan sirià ocupat”, i va afirmar que els anuncis dels assentaments trobats a finals de 2025 “podríen estar vinculats a una integració tècnica externa específica” i eren “discrepàncies tècniques aïllades”, i que l’empresa estava duent a terme una investigació interna per determinar com van aparèixer aquests anuncis al seu inventari.
  • El 16 de gener de 2026, Booking.com va escriure a SOMO afirmant que la seva associació amb eDreams havia acabat el setembre de 2025 i que “ja no té cap tipus de relació comercial o tècnica amb eDreams”.
  • Actualment als Països Baixos Booking.com afronta una querella criminal per la seva activitat als assentaments. En comunicacions prèvies mantingudes amb SOMO, Booking.com ha assegurat que les seves activitats no violen les lleis aplicables, inclòs el dret internacional.

suds