La fotografia és una eina poderosa que influeix en la percepció pública d’allò que està passant. La imatge és fonamental per a crear narratives i creences. Sovint les narracions enunciades des de fora del poder no ens arriben, perquè ni les càmeres ni el discurs dominant són a les seves mans. Aquesta exposició sorgeix del treball col·laboratiu fet a través de sis tallers de fotografia participativa, un a Guatemala, un altre a Hondures i quatre a Catalunya (Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i Sabadell), per abordar el mateix tema, cadascun des del seu context: el territori on habitem, la lluita per preservarlo fora de la lògica del capital i per sostenirhi la vida al centre. Els sis contextos reprodueixen un patró que fa temps que lecofeminisme i leconomia feminista han denominat com a conflicte capitalvida. Construir relats comuns, emmirallarnos en altres lluites, conèixer experiències de resistència llunyanes, creiem que té un potencial daprenentatge col·lectiu important, ens permet aixecar el cap i veure les lògiques estructurals darrere cada conflicte i aprendre dels èxits i entrebancs daltres.

 

Els ecofeminismes a Catalunya i els feminismes comunitaris a Abya Yala (Amèrica Llatina) compareixen la denúncia en la manera com leconomia i la política shan consolidat en contra i fora de les bases materials que sustenten la vida. Ambdós feminismes contribueixen a desmuntar aquest abisme que separa fictíciament la humanitat de la naturalesa; estableixen la importància material dels vincles i les relacions; se centren en la vulnerabilitat dels cossos i de la vida humana, i capgiren les prioritats per situar la reproducció natural i social com a elements indissociables entre si i crucials per al metabolisme econòmic.

 

Les participants en el stres tallers han compartit un procés de reflexió i de creació fotogràfica per explicarnos, sovint de manera molt íntima i des de la quotidianitat, com les afecta la subjugació de la natura i la subjugació de les dones als interessos del capital i del patriarcat, dos sistemes que es retroalimenten i es necessiten. Posar la vida al centre conté moltes implicacions: prioritzar allò que fa possible sostenir la vida, com ho és la natura, però també les cures, la comunitat i formes de relació col·laboratives, la sororitat, i així arraconar lindividualisme i lacumulació que no ens porten a cap lloc. Les participants han narrat fotogràficament el territori com a espai íntim, com espai comunitari i de construcció simbòlica, com espai de lluita per preservar un territori físic.

SOM TERRITORI

a Hondures

SOM TERRITORI

a Guatemala

SOM TERRITORI

a Cornella

SOM TERRITORI

a Santa Coloma

SOM TERRITORI

a Sabadell

SOM TERRITORI

a Sant Cugat

Guatemala. Una reflexió des de la resistència. des de la comunitat maia kaqchikel (Guatemala), dones indígenes que han lluitat, i encara avui i persisteixen contra la cimenterai la hidroelèctrica a Barillas i Sant Juan, respectivament. 

Hondures. Les comunitats garífunes i afrodescendents lluiten davant l’entrada d’empreses transnacionals que espolien els recursos hídrics, marins, minerals i la terra agrícola, on la població garífuna i indígena no hi cap als paisatges de luxe d’on es lucren realities i el turisme.

Sabadell. Una ciutat concebuda a esquena i a costa de boscos, rius, terrenys cultivables, i a càrrec dels treballs de cures i de Ia sostenibilitat de Ia vida. Un viatge fotogràfic per narrar el territori com a espai íntim, comunitari i de construcció simbòlica. Una mirada que transforma els paisatges urbans en espais de reflexió i memòria.

Sant Cugat. Fa anys que bancs, grans empreses i grans tenidors especulen amb l’habitatge i la construcció a Santt Cugat. Fa anys que que aquesta especulació està posant cada cop més pressió als ecosistemes. Un clam per expressar el desig de cuidar els espais verds i apostar per una zona agrícola que proveeixi d’aliments sostenibles, i NO d’uns espais parcel·lats per tanques.

Santa Coloma de Gramanet. Una mostra fotogràfica sobre l’anhe per tenir espais públics de qualitat, especialmentd’espais verds; uns espais i un urbanisme que permetin el benestar emocional físicde les persones, que contribueixin a la generació de xarxes ide comunitat.

Cornella. Amb aquest taller les participants han expressat el seu desig de cuidar els espais verds de Cornellà, especialment l’espai natural proper al riu Llobregat. “Ens agradaria no haver de veure com algun d’aquests horts està funcionant com a llar precària, ni haver viscut la vulneració de les zones verdes en la construcció del camp de futbol de l’Espanyol o de l’Splau. Volem una bona gestió de l’aigua com a recurs escàs, i que la natura sigui un valor real i no només un decorat per fer més amables les nostres vides.”