El negoci de les tecnologies de vigilància massiva israeliana s’ha disparat després de l’ofensiva a Gaza

by | març 21, 2024 | Destacats, Notícies

  • L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrànea (ODHE) alerta sobre el creixement de la indústria de la vigilància des del 7 d’octubre. Empreses de vigilància i intel·ligència militars israelianes o amb lligams amb Israel troben en l’ofensiva israeliana contra la Franja de Gaza una oportunitat per a consolidar el seu negoci.
  • A través d’un vídeo musical que té com a protagonistes al filòsof Michel Foucault, Silvia Reyes i l’activista palestina Mona El-Kurd, l’ODHE alerta sobre els riscos de la normalització de la vigilància massiva sobre la població civil, especialment sobre col·lectius racialitzats i persones en procés migragatori.
  • Un informe recent de l’organització de drets digitals 7amleh denuncía que s’està produint un augment de detencions i la persecució política a usuaris de xarxes socials, activistes i periodistes a Cisjordània per les seves opinions en plataformes de mitjans socials.

L’Observatori de Drets Humans i Empreses en el Mediterrani alerta que, durant el 2023, s’ha agreujat la situació d’ús de tecnologies de vigilància massiva sobre civils per part de l’Estat d’Israel, amb greus conseqüències sobre els drets humans de la població en Palestina. 

De manera paral·lela, les empreses de ciberseguretat han trobat en l’actual ofensiva d’Israel sobre Gaza una oportunitat per a consolidar el seu negoci. Segons Haaretz, NSO, Rayzone, Paragon i Candiru; o altres empreses d’intel·ligència digital com Cobwebs, AnyVision i Intelos estan ajudant a l’Exèrcit Israelià. A aquestes se sumen altres vinculades amb la tecnologia de vigilància militar com InfiniDome o Palantir Technologies.

Un mes després de l’operació de neteja ètnica iniciada el 7 d’octubre, l’ex-CEO de NSO (Pegasus) va anunciar la seva nova marca des de Gaza afirmant que “L’alta tecnologia israeliana no sols ha arribat per a quedar-se, sinó que creixerà millor a partir d’això”. Una altra empresa que ha estat “treballant dia i nit, especialment des del 7 d’octubre” – segons declaracions de l’empresa– és InfiniDome, que proporciona la seva tecnologia als militars israelians per al seu ús a Gaza, fabricador de sistemes de protecció i navegació GPS per a drons.

Per part seva, Palantir Technologies, l’empresa de vigilància massiva d’alta tecnologia amb seu a Denver ha estat proporcionant les seves eines d’intel·ligència artificial a les forces de seguretat israelianes i a les dels EUA, declarant que des d’octubre 7, ha rebut “una gran demanda per part d’Israel de noves eines”. Al gener, va signar una “associació estratègica” amb el Ministeri de Defensa d’Israel per a “ajudar a l’esforç bèl·lic del país”. El director executiu de Palantir, Alex Karp, va dir al novembre: “Estic orgullós que fem costat a Israel en tot el que puguem”.

Elbit Systems és una altra de les beneficiades per l’ofensiva. Elbit és el major fabricant d’armes d’Israel i un dels principals proveïdors d’armes i sistemes de vigilància de l’exèrcit israelià, inclosos els drons militars Skylark i Hermes, que constitueixen la major part de la flota israeliana de drons de gran grandària i s’han utilitzat àmpliament a Gaza. Els drons assassins Hermes 450 i 900 de Elbit Systems s’han utilitzat àmpliament en atacs i missions de vigilància a Gaza, Cisjordània ocupada i Líban.

Aquestes tecnologíes estan sent adquirides per institucions espanyoles, com el Ministeri d’Hisenda, que recentment ha contractat llicència d’ús d’un programari d’espionatge de l’empresa israeliana Cellebrite -empresa investigada pel ODHE- per a poder filtrar el contingut dels dispositius electrònics de contribuents «amb expedients administratius o judicials oberts». Aquest programari complementaria a un altre adquirit prèviament a la mateixa empresa, que permet clonar, desencriptar i bolcar el contingut dels dispositius de persones investigades per presumptes irregularitats tributàries.

Segons Felipe Daza, investigador del ODHE, “aquest tipus de contractacions d’unes certes tecnologies de vigilància i reconeixement facial deixa en mans d’empreses privades temes molt sensibles com és “la seguretat nacional”. Afegeix que, a més “en el cas de tecnologies provinents de contextos de conflicte i ocupació -com l’estat d’Israel-, gran part d’aquestes empreses estan implicades en greus vulneracions de drets humans, ja sigui de manera directa, o indirecta, en formar part d’un ecosistema empresarial implicat en l’apartheid. Les institucions no haurien d’adquirir productes d’empreses implicades en aquest tipus de vulneracions”.

La vigilància massiva ens afecta a totes les persones, però especialment a persones que migren i racialitzades

L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània porta diversos anys sensibilitzant sobre els riscos de l’ús de les tecnologies de vigilància massiva. Després de la pandèmia va llançar la recerca Mass surveillance, que exposa l’ús d’aquestes tecnologies en diversos països europeus, empreses implicades i casos de vulneracions.

Un dels principals problemes per a sensibilitzar sobre aquesta situació és que en la ‘societat selfie’ tenim normalitzat gravar-nos i ser gravats per càmeres, així com deixar les nostres dades en qualsevol base, sense saber quin ús es realitzarà després d’aquesta informació. Per a acostar la problemàtica a la població juvenil, l’ODHE ha publicat el vídeo “El panòptic per a M.D.L.R.” (M.D.L.R. és l’acrònim en francès de ‘‘xavals del carrer’), una peça audiovisual que pretén sensibilitzar sobre les implicacions de la normalització de la vigilància en entorns públics i privats. L’ODHE alerta que no està havent-hi un control real de les dades que es prenen, ni qui els pren ni per a què s’usen. D’altra banda, l’anàlisi i ús d’aquestes dades genera potencials riscos de vulnerabilitzar encara més a unes certes poblacions o col·lectius, fomentant biaixos racials, d’orientació sexual, o dissidències, tal com està succeint en Palestina.

Segons Daza, “des d’occident observem l’ús de totes aquestes tecnologies repressives com una cosa aliena. Palestina no és més que el terreny de testatge i assaig d’eines repressives que ja s’estan utilitzant en països occidentals, especialment per a reprimir a població migrada i racialitzada”. De fet, el ODHE acaba de publicar unes infografies que descriuen on podem trobar aquestes tecnologies en espais públics de Catalunya, el seu ús i tres casos d’empreses vinculades amb l’ecosistema de la seguretat israeliana i que operen o comercialitzen en territori català.

Organitzacions de drets digitals denuncien repressió associada a l’ús de la vigilància

L’organització de drets digitals 7amleh va publicar recentment la informe “#TagPalestine 2023”, que alerta de l’increment de l’ús i l’aplicació de tecnologies de vigilància com el reconeixement facial en el territori palestí ocupat des de 1967, especialment a Hebron i Jerusalem Oriental, així com el desplegament de llocs de control i barreres. Segons l’informe, des del 7 d’octubre, les autoritats israelianes han incrementat les detencions d’usuaris de les xarxes socials, activistes, periodistes i persones influents, basades en publicacions d’opinió en plataformes de mitjans socials com Facebook, Instagram i altres, a conseqüència de la guerra contra Gaza.

El 8 de novembre de 2023, el parlament israelià – Knesset – va ratificar la Novena esmena a la Constitució, que penalitza el consum passiu de publicacions definides com a material terrorista, fins i tot quan no hi ha intenció ni accions. Aquesta llei restringeix l’accés a la informació i la llibertat d’expressió, influint especialment en activistes palestins i persones influents en les xarxes socials. Això afecta als drets civils i digitals de les persones palestines, atès que la vigilància massiva va diverses mesures com a censura, vigilància i detencions.

L’informe de 7amleh documenta un total de 4.400 violacions, i assenyala a més la discriminació significativament de continguts en àrab per part de plataformes com a Meta. Periodistes, activistes, pàgines de mitjans de comunicació o altres persones que simplement documenten la realitat sobre el terreny o publiquen missatges que es consideren de suport al poble palestí, han sofert la retirada massiva de continguts o el que es coneix com shadowbanning.

 

Més informació:

Projectes similars: