La recerca investiga la promoció de les relacions empresarials entre Catalunya i Israel a través d’ACCIÓ
L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE), NOVACT i SUDS demanen el tancament de l’oficina d’ACCIÓ a Tel-Aviv, així com establir mecanismes desincentivadors per evitar les relacions empresarials catalanes amb sectors crítics amb la vulneració del dret internacional i els drets humans
“La inACCIÓ de Catalunya davant la vulneració dels drets humans del poble palestí” és fruit d’una recerca sobre la promoció de les relacions empresarials entre Catalunya i Israel a través d’ACCIÓ -agència pública adscrita al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya- amb l’ocupació, l’apartheid i la colonització de Palestina.
Les relacions econòmiques i comercials entre Catalunya i Israel han estat una constant des que va entrar en funcionament l’Acord d’Associació entre la UE i Israel, i es van consolidar l’any 2011, que ACCIÓ va subscriure un conveni de col·laboració amb MATIMOP, Agència Nacional de Recerca i Desenvolupament del Govern d’Israel (actual Israel Innovation Authority). A partir del 2014, les relacions institucionals entre els dos governs s’intensifiquen amb una visita a Israel liderada pel llavors president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. Com a resultat d’aquestes relacions, el 2015 ACCIÓ va obrir a Tel-Aviv una de les seves 40 oficines exteriors. L’any 2017 ACCIÓ marcava 8 àmbits territorials estratègics entre els quals figurava Israel. Aquest mateix any, l’Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani (ODHE) va alertar, a través de l’informe “Drets Humans al Marge: les relacions econòmiques Catalunya-Israel”, que els acords comercials i de recerca i desenvolupament (R+D) entre Catalunya i el seu sector empresarial amb Israel contribuïen al desenvolupament del complex militar-industrial del país i l’expansió dels assentaments il·legals al Territori Ocupat Palestí (ToP).
És una negligència no informar degudament les empreses de les vulneracions que aquestes poden cometre en el marc d’aquestes col·laboracions econòmic-empresarials, en les quals la Generalitat pot estar participant en greus vulneracions de drets humans.
Algunes dades de la recerca:
- ACCIÓ, agencia pública adscrita al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, anima a les empreses catalanes a invertir en Israel (especialmente en el sectors d’alimentació, construcció i ciberseguretat) sense informar de manera explícita sobre la potencial vulneració del dret internacional de les activitats econòmiques en els Territoris Ocupats Palestins i sectors industrials relacionats amb el sistema d’ocupació i apartheid i actes de genocidi.
- Des de l’any 2015 ACCIÓ té a Tel-Aviv una de les seves 40 oficines exteriors i l’any 2017 ACCIÓ marcava Israel com a un dels 8 àmbits territorials estratègics. L’any 2019 Catalunya va invertir a Israel 11,1 milions d’euros. L’any 2021, 2.424 d’empreses catalanes van tenir activitats d’exportació amb Israel per un valor de 442 milions d’euros.
- Les relacions econòmiques entre Catalunya i Israel s’han intensificat, en part, per les polítiques de promoció econòmica de la Generalitat de Catalunya i el treball d’actors públics com l’Agència de Competitivitat de l’Empresa Catalana ACCIÓ, suposant una incoherència de polítiques públiques en les aspiracions del Govern en contribuir a la pau i justícia global, i fomentar el respecte del dret. L’increment de relacions econòmiques entre Catalunya i Israel es deu, a augment de d’acords i missions polítiques, i per una altra banda, als mecanismes d’internacionalització de l’empresa catalana desenvolupats per ACCIÓ.
- Mentre ACCIÓ presenta el país com una de les economies més innovadores del món, en l’entorn internacional i estatal s’han anat desenvolupant múltiples eines legals que obliguen la Generalitat a vetllar pel compliment dels Drets Humans i el Dret Internacional, tant en el que refereix a empreses com en la situació específica de Palestina.: els Principis Rectors de Nacions Unides (PRNU), que s’incorporen al context de l’Estat espanyol a través del Pla Nacional de Drets Humans i Empreses, la Base de dades amb 112 empreses amb activitats econòmiques en els assentaments il·legals d’Israel, la Directiva Europea sobre Diligència Deguda.
- El relator especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans en el Territori Ocupat Palestí va afirmar que el sistema polític de govern arrelat a Territori Ocupat Palestí respon als ítems en base als quals es pot qualificar un sistema social i polític d’apartheid. Així mateix, Amnistia Internacional, Human Rights Watch i Al-Haq han advertit sobre el risc d’operar a Israel en termes de Drets Humans, i que la inestabilitat d’aquesta regió no es pot entendre sense l’anàlisi de l’ocupació de Palestina per part d’Israel.
- Les entitats impulsores de l’informe adverteixen que és una greu negligència de les autoritats catalanes no establir mecanismes desincentivadors per evitar les relacions empresarials catalanes amb sectors crítics amb la vulneració del dret internacional i els drets humans del poble palestí, i deixen a les empreses catalanes en situació de risc corporatius legal i reputacional greus.
Aquesta recerca ha estat realitzada per L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE), NOVACT i SUDS.
