Presentació de l’informe ‘Vigilància massiva al Maghreb i el Mashreq’ al Parlament de Catalunya

Presentem els resultats de l’informe ‘Vigilància massiva al Maghreb i el Mashreq’ al Parlament de Catalunya 

L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE), Irídia i SUDS publiquen “Vigilància massiva al Maghreb i el Mashreq’, un informe que documenta l’ús de noves tecnologies com spyware, drons, així com pràctiques d’extorsió digital o marcs legals al servei de la censura i la repressió de moviments socials, mitjans de comunicació i dissidències al Marroc, Sàhara Occidental, Síria, l’Iraq, Tunísia, Palestina, Líban, Egipte, Jordània i l’Iraq

L’Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani (ODHE), SUDS, NOVACT i IRÍDIA publiquen “Vigilància massiva en el Maghreb i el Mashreq. Una anàlisi crítica per a protegir l’espai de la societat civil”. Les tres entitats han presentat els resultats de l’informe al Pralament de Catalunya i han fet palesa sobre l’ús de noves tecnologies com spyware, drons, així com pràctiques d’extorsió digital o marcs legals al servei de la censura i la repressió de moviments socials, mitjans de comunicació i dissidències al Marroc, Sàhara Occidental, Síria, l’Iraq, Tunísia, Palestina, Líban, Egipte, Jordània i l’Iraq.

Aquest informe és una continuació de “Mass Surveillance i control de la dissidència a Europa”, una recerca anterior que alertava sobre l’ús d’aquestes tecnologies per part de governs europeus. Segons les investigadores “Ara ampliem la nostra mirada cap al Maghreb i el Mashreq, dues regions on hi ha un clar patró: empreses majoritàriament europees, estatunidenques i israelianes desenvolupen tecnologia sovint testada en contextos de greus vulneracions de drets humans, especialment en territoris ocupats”. Afegeixen que aquesta tecnologia “és adquirida per règims autoritaris, on un entramat d’organitzacions, empreses i institucions col·laboren en l’objectiu de reprimir a les dissidències i moviments socials“, i que molts d’aquests governs “compten amb el suport de paisos occidentals, qui avalen aquestes pràctiques repressives”.

L’informe denuncia el buit legal que existeix en el sector, on empreses tecnològiques i el comerç de la vigilància actuen en un context pràcticament lliure de regulacions, convertint-se en una peça clau de l’arquitectura repressiva. “Això ha portat a la normalització de pràctiques il·legals per part d’alguns estats, que utilitzen aquestes eines per a perpetuar el control i la repressió”. En aquest context la intel·ligència artificial, eleva encara més les dinàmiques de discriminació i control de minories.

Les entitats impulsores de la recerca denuncien que la regió mediterrània està experimentant una severa limitació de l’espai cívic, indispensable per a l’exercici i defensa de drets fonamentals, i expressen preocupació “sobre com les noves tecnologies estan reforçant desigualtats, facilitant la vulneració sistemàtica de drets i silenciant a les dissidències que lluiten contra aquesta deriva autoritària”. Assenyalen que la falta de normatives específiques i de marcs legals que regulin l’ús de la vigilància massiva, està permetent als governs abusar d’aquestes tecnologies en nom de la “seguretat nacional” i la “lluita antiterrorista”. Davant això, SUDS, NOVACT i IRÍDIA exigeixen la creació de mecanismes jurídics de protecció eficaços, atès que el buit legal actual dificulta que les víctimes d’aquesta vigilància trobin justícia i reparació.

Descarrega l’informe sencer AQUÍ

Itxaso Domínguez, de la xarxa europea de Drets Digitals (EDRi), ha reflexionat sobre la intersecció entre l’espionatge estatal i l’empresarial per aconseguir dades personals amb finalitats polítiques i comercials alhora.  

“La vigilància massiva normalitzada com imprescindible per a la seguretat nacional”. I ha alertat de la conversió de l’espai públic “en un escenari de control” que això implica.

Alys Samson, de Novact, ha instat directament a les administracions per “garantir que les tecnologies respectin els drets a privacitat”, regular la recopilació de dades feta per empreses” o rendir de comptes amb la societat civil”.

L’informe realitza una anàlisi específica de la situació en 9 països de la regió:

• El Marroc: La repressió digital al Marroc inclou l’ús de spyware, com Pegasus, i el trolling en línia utilitzats per a difamar i assetjar a figures crítiques. Es vulneren especialment els drets de les dones activistes i periodistes, que pateixen campanyes de desprestigi amb connotacions misògines. Aquesta repressió és recolzada per una legislació opaca i tecnologies intrusives subministrades per empreses del nord global.

• Sàhara Occidental: el Marroc ha intensificat la repressió i vigilància sobre la població sahrauí des de la fi de la treva en 2020, amb l’objectiu de consolidar el seu control sobre el territori ocupat. A través de tecnologia avançada, inclosa la col·laboració militar amb Israel i la implementació de drons i sistemes de vigilància digital, ha creat un clima de repressió sistemàtica, forçant el desplaçament de la població civil i afectant drets fonamentals de moviment, privacitat i expressió, afectant tant defensores de drets humans com a periodistes sahrauís, especialment a dones.

• Tunísia: En estat d’emergència permanent, Tunísia manté pràctiques de vigilància heretades de la dictadura per a controlar a activistes, jutgesses, periodistes i persones LGBTIQ+, usant lleis de ciberdelinqüència que permeten la recopilació de dades privades i el hackeig de dispositius. Mitjançant la Llei de Ciberdelinqüència, més de 40 persones han estat detingudes pel seu activisme, mentre que la vigilància fronterera amb Líbia, finançada per Occident, endureix la repressió contra persones migrants i reforça el control estatal.

• Egipte: El govern egipci opera una xarxa de ciberespionatge avançada, utilitzant spyware com Cytrox’s Predator i tecnologia de censura com la inspecció profunda de paquets (DPI) per a interceptar comunicacions. També ha bloquejat més de 600 llocs web crítics. La repressió digital inclou campanyes d’assetjament i difamació en xarxes socials dirigides a activistes, periodistes i defensores de drets humans, secundades per bots i comptes progovern, amb atacs homòfobs i misògins freqüents.

• Líban: Les agències d’intel·ligència duen a terme un monitoratge exhaustiu de les comunicacions de la societat civil, utilitzant tecnologies avançades com el sistema de ciberespionatge Dark Caracal. La infraestructura digital al Líban és vulnerable, la qual cosa ha facilitat atacs externs, sent Israel un dels actors que ha aprofitat aquesta feblesa per a realitzar incursions al país. L’Oficina de Ciberdelinqüència actua per a silenciar a periodistes, activistes i blogueres mitjançant l’ús de lleis restrictives, la qual cosa fomenta l’autocensura i el tancament de continguts digitals.

• Síria: El ciberespai a Síria està fortament regulat i controlat mitjançant noves legislacions que avalen pràctiques repressives per a criminalitzar la llibertat d’expressió i el lliure flux d’informació. El govern utilitza diverses unitats del seu aparell de seguretat per a monitorar comunicacions i per a regular l’accés a internet. Des de la Primavera Àrab, ha incrementat el seu control, incloent-hi la detenció d’activistes i la imposició de severes penes per difondre “fake news”. A més, s’empren exèrcits electrònics i grups de hackers, per a perseguir i vigilar a opositores tant dins com fora del país. La repressió és particularment intensa contra la població kurda, que enfronta violacions al seu dret de reunió i llibertat d’expressió.

• Palestina: L’ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània ha permès l’experimentació i el desenvolupament de tecnologies de vigilància, consagrant a Israel com a líder mundial en aquest àmbit. Aquesta col·laboració entre l’Estat i empreses de ciberseguretat és fonamental per a sostenir el sistema d’apartheid que sofreix la població palestina. La repressió digital inclou el monitoratge de defensores de drets humans en xarxes socials i l’ús d’apagades d’Internet com a càstig col·lectiu. El genocidi actual a Gaza ha intensificat aquestes violacions de drets, introduint l’ús d’intel·ligència artificial per a augmentar la letalitat dels atacs. A través de tecnologies avançades, com a sistemes de reconeixement facial i armes autònomes, Israel ha escalat el seu control i vigilància sobre les palestines, exacerbant la crisi humanitària i la repressió a la regió.

• Jordània: La censura digital a Jordània ha augmentat significativament en els últims anys, afectant principalment activistes LGBTIQ+ i periodistes. El govern utilitza la Llei de Ciberdelinqüència per a intimidar i perseguir periodistes, la qual cosa ha portat al tancament de nombrosos llocs web independents. En particular, durant les recents manifestacions en la capital jordana, que es van intensificar després del genocidi a Gaza, s’han instal·lat milers de càmeres de vigilància per a controlar i documentar les protestes, identificant a les participants

• l’Iraq: l’Iraq és líder a la regió en l’ús d’apagades digitals, que s’utilitzen especialment durant mobilitzacions i protestes socials. Des de 2019, el govern ha bloquejat l’accés a internet en 126 ocasions, la qual cosa ha contribuït a la violència contra activistes, en dificultar la difusió d’informació sobre abusos. La censura de contingut digital i l’assetjament en línia perpetrats per exèrcits electrònics a l’Iraq afecten greument dones i la comunitat LGBTIQ+. Aquests atacs en línia sovint precedeixen a atacs físics.

Aquesta recerca ha estat realitzada per L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE), IRÍDIA  i SUDS.