L’informe “Vides palestines sota vigilància. Radiografia de la indústria de control israelià” exposa la sofisticada infraestructura de vigilància massiva implementada per Israel als territoris palestins ocupats, tant a Gaza com a Cisjordània, detallant com les tecnologies de vigilància i control s’han convertit en una eina clau per a la submissió de la població palestina, amb la col·laboració activa d’empreses tecnològiques i de seguretat internacionals.

Des de l’inici del segle XXI, Israel ha promogut el desenvolupament de tecnologies de ciberseguretat i control, consolidant un sistema que combina eines digitals i dispositius físics de vigilància. Aquest entramat inclou el monitoratge de xarxes socials, la intercepció de comunicacions, murs “intel·ligents” amb sensors de moviment i tecnologia biomètrica, a més de mecanismes tradicionals com targetes d’identitat i checkpoints militars. L’informe destaca que aquesta vigilància no només busca recopilar informació sinó també generar un estat de constant observació, fet que indueix la població palestina a un autocontrol permanent, inhibint-ne l’acció i l’organització. Aquest model, que recorda al Panòptic de Michel Foucault, reforça l’estructura d’apartheid imposada per Israel.

El document enumera les empreses que subministren tecnologies de vigilància i control al govern israelià i detalla les tecnologies desplegades per a la vigilància i repressió, com el paquet Wolf (sistemes de reconeixement facial que recopilen dades biomètriques als checkpoints, emmagatzemant-les en bases de dades militars i permetent als soldats israelians accedir en temps real a informació personal dels palestins), Mabat 2000(xarxa de videovigilància a la Ciutat Vella de Jerusalem, operada per la Policia Israeliana) o armes automàtiques amb Intel·ligència Artificial.

L’ús d’aquestes tecnologies no només limita la llibertat de moviment de la població palestina, sinó que també contribueix a l’expansió il·legal dels assentaments israelians. A més, es documenta com aquests sistemes han estat utilitzats per reprimir la dissidència i criminalitzar activistes.

L’informe conclou amb una crida a la comunitat internacional perquè sancioni les empreses implicades i exigeixi el respecte als drets humans als territoris ocupats. També destaca la necessitat d’una regulació més estricta sobre l’ús de tecnologies de vigilància en contextos d’ocupació i conflicte.

Descarrega’l aquí