Feminista Sempre. Amb aquesta col·lecció volem aportar elements per al debat sobre les contribucions feministes als processos que busquen una transformació social, econòmica i política radical a ambdues ribes de l’Atlàntic, així com apropar-nos a la història i els efectes del sistema patriarcal i colonial des d’una mirada feminista crítica

Feminismes diversos: el feminisme comunitari, escrit per la feminista comunitària indígena maya-xinka Lorena Cabnal.

Cabnal planteja que el feminisme comunitari és una epistemologia en procés de configuració, un nou paradigma de pensament feminista. “És una recreació i creació de pensament polític ideològic feminista i cosmogònic, que ha sorgit des de la reinterpretació de les realitats de la vida històrica i quotidiana de les dones indígenes, dins del món indígena”, diu l’autora.

Entre els conceptes i categories d’anàlisis del feminisme comunitari que recull Cabnal està la del “patriarcat originari ancestral” condició prèvia de les cultures originàries perquè el patriarcat occidental s’enfortís entre els pobles indígenes.

Lorena Cabnal assenyala la contradicció vigent entre, d’una banda, alguns conceptes del pensament dels pobles originaris que plantegen la igualtat entre homes i dones (com les unitats comunitàries Ayllus) i, per una altra, la realitat de les dones indígenes, que no estan en igualtat de condicions en relació amb els homes.

A més, l’autora advoca per la “recuperació i defensa del territori cos – terra” que “implica la recuperació conscient del primer territori cos, com un acte polític emancipatori”. També senyala que el racisme “sentit, interioritzat, reproduït” va establir les bases perquè la vida de les dones indígenes quedés en condicions de desavantatge sistemàtic.

Planteja també la idea d’una “cosmovisió alliberadora”, que promou l’alliberament de l’opressió històrica contra les dones i els seus cossos i de l’opressió capitalista contra la naturalesa, i, alhora, evoca i invoca les resistències i transgressions ancestrals de les dones.

En la segona part de la publicació, l’ONG ACSUR–Las Segovias planteja la urgència de trencar amb la burocratització de la cooperació, en reconèixer la crítica provinent des del feminisme no hegemònic per la despolitització del personal, abans activista, de les organitzacions de cooperació.

Al mateix temps, ressalta la importància del treball conjunt i proposa la generació d’aliances en les lluites contra el sistema “que han de donar-se necessàriament aquí i allà”. Proposa generar noves i fortes aliances contra l’ofensiva del patriarcat capitalista, ja que, en ser aquest global, les respostes han de ser també globals. En aquest marc, planteja que és necessari polititzar les eines de la cooperació.

Finalment, l’organització assegura que és fonamental imaginar formes de construir altres relacions entre organitzacions d’aquí i d’allà. “Per promoure l’horitzontalitat, la confiança i la descolonització necessitem inventar espais i metodologies”.