Imaginaris a cel obert pretén mostrar com el debat d’idees al voltant de la mineria no és racional sinó que es dirimeix també en el terreny cultural. Com construeix la indústria minera els seus imaginaris ? I com ho fan les resistències des de la societat civil ? Es tracta d’una lluita asimètrica ? Aquesta publicació pretén, en resum, donar algunes pistes per apropar-nos, analitzar i entendre els conflictes i resistències mineres des d’una mirada alternativa.
Governs de diferents orientacions polítiques a Amèrica Llatina aposten per un model econòmic fortament depenent del sector extractiu, la qual cosa ha generat uns nivells de conflictivitat social sense precedents a la regió.
Avui dia, l’auge de la mineria respon a lògiques del mercat global i la transnacionalització del capital. No obstant això, el seu motor propulsor no és únicament econòmic, sinó també cultural. La publicitat o la responsabilitat social estan al servei d’una estratègia major : aconseguir el canvi cultural en les poblacions locals i ampliar els vincles clientelars. Per aquest motiu, construeixen discursos i imaginaris de la mineria com a via privilegiada d’accés a la modernitat i lluita contra la pobresa. I no dubten a apropiar-se dels imaginaris col·lectius lligats a la mare terra o a la lluita per l’aigua. La present publicació pretén mostrar com el debat d’idees al voltant de la mineria no és racional, sinó que es dirimeix també en el terreny cultural.