Informe | Vigilància massiva al Maghreb i el Mashreq
“Vigilància massiva al Maghreb i el Mashreq. Una anàlisi crítica per a protegir l’espai de la societat civil” documenta l’ús de noves tecnologies com spyware, drons, així com pràctiques d’extorsió digital o marcs legals al servei de la censura i la repressió de moviments socials, mitjans de comunicació i dissidències al Marroc, Sàhara Occidental, Síria, l’Iraq, Tunísia, Palestina, Líban, Egipte, Jordània i l’Iraq.
La regió mediterrània està experimentant una severa limitació de l’espai cívic, indispensable per a l’exercici i defensa de drets fonamentals. Les noves tecnologies estan reforçant desigualtats, facilitant la vulneració sistemàtica de drets i silenciant a les dissidències que lluiten contra aquesta deriva autoritària. La falta de normatives específiques i de marcs legals que regulin l’ús de la vigilància massiva, està permetent als governs abusar d’aquestes tecnologies en nom de la “seguretat nacional” i la “lluita antiterrorista”.
Aquest informe és una continuació de “Mass Surveillance i control de la dissidència a Europa”, una recerca anterior que alertava sobre l’ús d’aquestes tecnologies per part de governs europeus. Ara ampliem la nostra mirada cap al Maghreb i el Mashreq, dues regions on hi ha un clar patró: empreses majoritàriament europees, estatunidenques i israelianes desenvolupen tecnologia sovint testada en contextos de greus vulneracions de drets humans, especialment en territoris ocupats. Aquesta tecnologia és adquirida per règims autoritaris, on un entramat d’organitzacions, empreses i institucions col·laboren en l’objectiu de reprimir a les dissidències i moviments socials”, i que molts d’aquests governs “compten amb el suport d’Occident, qui avala aquestes pràctiques repressives.
Les entitats impulsores de la recerca, l’Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani (ODHE), NOVACT, IRÍDIA i SUDS assenyalen que la falta de normatives específiques i de marcs legals que regulin l’ús de la vigilància massiva, està permetent als governs abusar d’aquestes tecnologies en nom de la “seguretat nacional” i la “lluita antiterrorista”. I en aquest sentit, exigim la creació de mecanismes jurídics de protecció eficaços, atès que el buit legal actual dificulta que les víctimes d’aquesta vigilància trobin justícia i reparació.